Dissabte a la tarda. Passeig de gràcia, creuant deixant a la meva
esquena la Pedrera i pujada en uns talons de catorze centímetres, jo.
Castanya, ulls verds, alta, més aviat fina de constitució, emprenedora,
apassionada de la moda i amb un treball amb un sou no gaire digne, bé... digne
pels temps que corren però no per les addiccions que tinc.
No cal pensar malament, una addicció sí que es un problema, teniu raó
però la meva addicció és de les sanes, col·lecciono mitges.
La pregunta que sorgeix en tot cap pensant quan coneix el meu “secret”
és: quin tipus de mitja compro per queixar-me del meu sou. El problema no és el
sou; és el lloguer, la compra, el telèfon, l’aigua, el gas i per últim, les
MITGES!
No ho sabeu quin és el preu de lloguer d’un pis de vint metres quadrats
a Barcelona? ... Exacte! Una fortuna.
El meu pis té quatre parets i si pugues en trauria dues per tal que em sortís
més barat, em quedaria una terrassa la mar de bufona, amb tot de mitges penjades
de tot arreu en els quatre mobles que tinc.
Anava direcció al Portal de l’Angel, concretament a la merceria Santa
Ana a per un parell de mitges noves de la casa Janira que havien sortit aquest
estiu. Les anomenen les super transpirables,
de veritat; qui es pot resistir a comprar-ne un parell amb un eslògan
tan cridaner? Per cert em dic Iona i
esteu apunt de conèixer com és la meva relació amb les mitges.
No hay comentarios:
Publicar un comentario