Capítol II: Nou amb noranta-nou cèntims

Santa Ana. Entro decidida a quedar-me embadalida d’aquelles mitges ultrasòniques que desperten les meves fantasies en aquests últims dies i que per fi puc comprar.

Només entrar em trobo amb la Josefina, dependenta de tota la vida i amiga circumstancial capaç de convencem en la meva indecisió entre els milers de models que em tempten quan entro a Santa Ana, el paradís de les transparències seductores.

-       Bona tarda Iona! – Va saludar ella eufòricament amb un somriure d’orella a orella, que deixava entreveure aquella dentadura mal esmolada.

-       Bona tarda Josefina! – Vaig respondre.

Si una cosa tenia clara la Josefina es que sabia que jo era una noia fàcil de convèncer, bé si més no, sabia que entrava a comprar i que ella amb la seva avinentesa podria acabar ensabonant-me perquè acabes comprant el que fos si m’ho feia entrar per els ulls.

-      Iona que és el que estem buscant aquest cop?  va preguntar la josefina, esperant una resposta que li dones una comissió del 20% de la venta total.

 Si una cosa se fer bé es llegir entre línies.

-       Res en especial Josefina,... veuràs he vist per la tele que han tret unes mitges que les anomenen les super transpirables, i sincerament m’agradaria provar-les per... ja saps, empotar-me un parell.

Aquella resposta li va fer canviar la expressió de la cara, no sabria descriure-la ,va canviar de sorpresa, a cara de pècora i un altre cop a sorpresa i... que coi, era de pècora.

Sense respondre res més va dirigir-se al darrera del taulell  i va obrir el setè calaix del taulell i de dins va treure dues caixes de mitges super transpirables, de la talla trenta-sis, en dos colors cru i negre.

Era evident que sabia que vindria. De veritat sóc tan previsible? Treuen unes mitges noves al mercat i ja te les reserven a la merceria de tota la vida... Això li passa a la majoria de dones, o potser es que el meu “secret” ja s’ha convertit en un pregó en mig de la plaça St. Jaume? Això em passa per no canviar de merceria.

 Vaig provar-me les mitges, eren tal com me les havia imaginat, fresques, còmodes, en definitiva, super transpirables. Em vaig quedar el parell de mitges a nou euros amb noranta-nou cèntims cada parell i també sis models diferents influenciats per la Josefina que em va acomiadar a la sortida de la botiga amb un gest i aquella cara de satisfacció... de pècora.